{{#palabras}}
{{.}}
{{/palabras}} {{^palabras}}
No hi ha cap resultat ...
{{/palabras}}
bovatge (Diccionari)
bovatge
m. HIST.
Imposició medieval que percebia el rei sobre les parelles de bous i a vegades sobre un altre bestiar.
bovatge (Traducció Valencià-Castellà)
bovatge
m.
bovaje.
Et pot interessar
abroquerat
arrastrada
consanguinidad
contraventura
devocionero
esclafidor
exabrupto
helco-
implacablement
interval
lene
maternizar
ovación
penjadís
pirogénesis
potenciòmetre
propugnáculo
proteico
sialismo
vaporiforme