{{#palabras}}
{{.}}
{{/palabras}} {{^palabras}}
No hi ha cap resultat ...
{{/palabras}}
cohortatiu (Diccionari)
cohortatiu -iva
adj. LING.
Dit d'un mode de les llengües semítiques, de contingut exhortatiu, limitat pràcticament a les primeres persones del singular i del plural.
cohortatiu (Traducció Valencià-Castellà)
cohortatiu -iva
adj.
cohortativo -va.
Et pot interessar
azeotrop
carrossa
curtació
desgalgadero
egoísta
encadarnar
encobeir
functorialidad
oxidatiu
paquete
pautat
pediculosi
planer
puny
putativo
roscado
trivialment
verbalización
vironer
zelosament