fadiga (Diccionari)

fadiga
1. f. Fatiga.
2. f. HIST. Dret de prelació que té el senyor directe d'adquirir la cosa emfitèutica quan el senyor útil la traspassa a un altre per títol onerós.

fadiga (Traducció Valencià-Castellà)

fadiga f. fadiga.

fadiga (Traducció Castellà-Valencià)

fadiga f. fadiga.

Et pot interessar