oïdor (Diccionari)

oïdor -a
1. a. adj. Es diu de la persona que escolta.
b. adj. Digne de ser oït, que cal oir.
2. m. i f. Alumne que, sense ser matriculat a una classe, hi assistix.

oïdor (Traducció Valencià-Castellà)

oïdor -a adj. oidor -a, oyente -a.

oidor (Traducció Castellà-Valencià)

oidor -a adj. oïdor.

Et pot interessar